24M o Lleida més enllà de Ros

Ros ha guanyat les eleccions municipals de 2015 a l'ajuntament de Lleida. Ho ha fet superant totes les enquestes que tant partidaris com el Segre com altres agències objectives pronosticaven. Ni 13, ni 11, ni 9... Ros ha aconseguit només 8 regidors¹.
El PSC, partit on pertany Ros encara que amagui les sigles, ha estat certament la llista més votada. Però aquesta vegada, la seva victòria és tan minsa que sap a derrota. 8 de 27 és menys d'una tercera part de l'ajuntament i el que és més important, és el final de la majoria absoluta que hem patit durant aquests darrers anys i que ha portat a un culte desmesurat a la persona de Ros i un festival de la despesa que els lleidatans trigarem molt temps a pagar.
Els resultats de la nit electoral del 24 de maig són una ocasió excepcional per la nova oposició entrant al ple. Una oposició fragmentada per diferències en alguns casos mínimes, però que han esdevingut irreconciliables. Esperem que amb la nova composició, on ara sí, tots hi són presents², es posin de manera immediata unes sèrie de qüestions que urgeixen i que durant molt temps s'han reivindicat des d'aquí:
· 1r: AUDITORIA, en majúscules. Com a oposició de 19 regidors no heu de demanar, heu d'exigir obrir tots els calaixos i contrastar cada factura i cada despesa irregular. La fiscalia anti-corrupció no ha entrat perquè sí, i ho sabeu. Ara és l'hora que surti a la llum tot el que s'ha gastat i que la ciutadania sàpiga a quant puja el deute, TOT EL DEUTE. Serà una xifra dolorosa, però cal tocar fons per començar de nou.
· 2n: Atureu els projectes faraònics, deixeu-vos estar de parcs temàtics de barrufets. No calen més ponts, ni més edificis de grans dimensions, ni grans reformes de carrers o avingudes. I el que no cal de cap de les maneres, és anar d'inauguració en inauguració donant coca i xocolata als jubilats que busquen menjar gratis.
· 3r: Renegociar contractes obscurs. Arnó, Sorigué, consorcis... tot aquest clientelisme, si bé legalment és difícil d'erradicar, cal buscar la fórmula que eviti el menor saqueig possible a les arques públiques.
· 4t: Llibertat de premsa. No volem mitjans de comunicació on la mateixa persona surti cada dia, ja sigui parlant o en una dotzena de fotografies. El culte a la persona s'ha d'acabar perquè Lleida no és propietat de ningú, només dels seus habitants. I aquests habitants han votat, i han votat de moltes maneres diferents.

Són 4 propostes en les que us podeu posar d'acord, després ja vindrà si gireu a l'esquerra o a la dreta. Teniu quatre anys però, si la cagueu, tornarem a tenir majoria absoluta del PSC, ja sigui amb Ros amb algun succedani que espera amagat a que caigui per substituir-lo i fer el mateix, o pitjor.

¹ Ens hagués agradat escriure la columna lletja abans però ja se sap que, de vegades, un excés de cava porta a reflexions espontànies mai prou ben mesurades. Per això tenim el twitter.
² Ho sentim Baches, però posar el teu capital humà en mans d'un partit que té un deute escandalós amb "la Caixa" que encercla no era el que esperàvem de tu. Sabem que no és culpa teva, ja coneixem els d'Iniciativa.

Ros, en blanc

Imatge extreta de la piulada que ha fet @angelrosdomingo

L'esperat referèndum procés participatiu sobre Catalunya ha tingut lloc, finalment, aquest passat 9 de novembre i ha portat a l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha fer un gest poc esperat: ha anat a votar. I ha votat en blanc.
En primer lloc, rebi la felicitació per haver-ho fet, amb independència del sentit del seu vot. Realitzant aquesta acció ha incomplert la providència dictada pel Tribunal Constitucional sobre la suspensió dels "los actos impugnados [...] así como las restantes actuaciones de preparación de dicha consulta o vinculadas a ella".
Per com anava al matí el Twitter entre el que piulava l'alcalde i les respostes que rebia, sembla que aquesta xarxa social l'ha empès a desobeir la legalitat vigent. Ara bé, posats a ser inconstitucionals, millor no desaprofitar l'ocasió per fer allò que sap fer bé: sortir a la foto i fer declaracions entre imaginàries i enganyoses.
Comença el discurs parlant en nom del partit, i ja l'han matisat, per una banda, alguns regidors socialistes, i, per l'altra, els resultats de l'opció que ha votat, un 0,56% del total de vots. Afirma també que "no és la Consulta ni el Referèndum que volíem els socialistes" però oblida que el partit al qual està federat, el PSOE, ha dit clarament que no aprovarà mai cap consulta ni referèndum sobre la independència de Catalunya. Per tant, la crida que fa al diàleg i al pacte l'hauria de revisar abans amb el seu propi partit. El federalisme tantes vegades reivindicat, almenys, a Espanya, no va més enllà dels mítings socialistes, i recorda sospitosament a l'"apoyaré" de Zapatero, amb l'afegit que fins i tot podria recórrer i ser inconstitucional, un cop més. Ja no vindria d'una nova impugnació.
Ara bé, Àngel Ros podria haver-se sincerat i enlloc de parlar de les "aspiracions dels catalans i les catalanes" podria explicar les seves aspiracions personals. L'important, per Ros, és mantenir la seva quota de poder tant com sigui possible, costi el que costi. Per això, ni vota Sí ni No ni tot el contrari, sinó que fa un "postureig" de cara a la galeria amb l'esperança d'acontentar a tothom. D'això se'n diu "fer la puta i la Ramoneta" i pot ser que li doni resultat a l'hora d'aparèixer en més mitjans i concedir més entrevistes per donar més titulars, però no enganyarà als 30.977 votants que ha optat pel doble Sí a la ciutat de Lleida, més del que treia Siurana en la seva bona època.

La incoherència d'Àngel Ros, el crític més populista

L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, plega. Però abans de començar les celebracions, cal ser prudents: només plega de la cadira al Parlament de Catalunya.
El diputat de províncies del PSC, l'únic representant socialista de la seva demarcació, desconegut i menystingut per l'aparell del Baix Llobregat, va anunciar ahir, 15 de gener de 2014, la seva renúncia a l'escó pel qual va fer campanya pròpia —amb el logotip de partit ben petit, per cert— fa només dos anys.
Entre els actes del Tricentenari i aquesta notícia, l'ego de Ros deu d'estar pels núvols. Mitjans de comunicació de tot arreu li apropen el micro per obtenir les primeres paraules i la seva imatge, de fons, surt en anàlisis de periodistes i tertulians, els quals demostren, amb les seves valoracions, tenir una visió força esbiaixada d'aquest personatge.
El Twitter de Ros, gestionat pel seu gendre i cap de gabinet —elegit a dit— de l'alcalde de Lleida, tampoc ajuda gaire. S'està parlant de conceptes tan falsos en la persona de Ros com són "coherència", "principis" o fins i tot la reivindicació del "PSC de la transició" o el descobriment d'un nou líder.
Més enllà de l'auto-campanya de màrqueting habitual, Ros fa un moviment estratègic de cara a rellançar la seva figura. Deixa als crítics a la seva sort i marxa, d'una manera covarda, d'aquell Parlament pel què sospirava ser-ne algun dia president. Tot per no haver de votar no —malgrat estar-hi d'acord— i no ser expulsat del partit. És el mateix partit que li donarà suport per desídia i del qual Ros en traurà tot el fruit possible per perpetuar la seva hegemonia a Lleida i escalfar quatre anys més el seu tron particular.
No obstant això, la fonoteca no entén de demagògia. Ros va dir que no es tornaria a presentar a l'alcaldia si no li demanava "molt expressament" el seu partit i la ciutadania. Tenim ganes d'escoltar el discurs de salvador de la pàtria ilergeta que Ros s'inventarà per presentar-se de nou. I si no es presenta, aplaudirem la seva coherència ara defensada per afins i periodistes mal informats.

L'informatiu del Migdia. Lleida.
Catalunya Informació. 9 de gener de 2012

El nou servei de radars a Lleida (lleidaalminut.com)

Els nous radars ja són aquí i la seva arribada no ha estat pas lliure de polèmica. El concurs va quedar desert ara fa un any perquè una de les firmes que integraven la UTE licitant investigada per la justícia per presumpta implicació en casos de corrupció. Un any després, Arnó, que ja formava part d’aquella UTE s’ha després d’aquesta empresa i ha guanyat el concurs.
Des de l’entorn del poder de la Paeria el missatge és clar: no corris i no seràs multat. En això absolutament d’acord. Però aquest no és el debat real. El debat real no pot ser exclusivament el de que es vol reduir la sinistralitat o la contaminació acústica. En això tots estem d’acord. Estem d’acord en sancionar l’incívic al voltant. Però també volem obrir un altre debat i que és el que ens hauria de preocupar. Aquest debat no és altre que el de la privatització encoberta del servei.
Les privatitzacions, externalitzacions de serveis o com li vulguin dir formen part de la política ideològica de l’Ajuntament de Lleida. D’aquells serveis públics que l’Ajuntament creu que els interessos privats –4 grups empresarials que sempre s’ho queden tot- en poden treure negoci la política és la de privatitzar. Ho hem vist amb l’enllumenat o amb transport públic. I també amb la privatització de la via pública mitjançant la zona blava.
L’Ajuntament de Lleida pagarà 1,6 milions d'euros per 4 anys de concessió del servei de radars. Això vol dir que a priori, aquests diners, l’Ajuntament els espera recuperar en els propers 4 anys. I com resulta que aquest servei de radars, encara podrà donar molt més, un 31,5% de la recaptació serà per l’empresa adjudicatària. Això si que és un benefici industrial! Us imagineu que aquest servei estigues municipalitzat i els beneficis revertissin en els menjadors de les escoles bressol, en el manteniment de la via pública o en serveis per la nostra gent gran?
De moment, seguirem imaginant.