A l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, se li podran tocar moltes coses, perquè sempre té a punt aquella càmera de televisió o aquell diari fidels on fer públiques totes les seves idees populistes i acusar l'oposició d'enganyar a la ciutadania. Ara bé, si un toca -ni que sigui una miqueta per sobre- l'església, llavors la cosa canvia.Tal com Jesús li va dir a Sant Pere: "m'hauràs negat tres vegades" (Mateu 26,34), Ros s'ha oposat a cobrar l'IBI a l'església d'una manera rotunda, desafiant disciplina de partit, de vot o de la ideologia a la que pertany.
1a negació: s'ha oposat a la proposta del seu estimat líder, Rubalcaba, amb el matís que ell no pertany a la direcció del PSOE, sinó a la del PSC, com si algú a hores d'ara encara cregués que hi ha alguna diferència -bé, els que hi creuen potser són d'aquests que podríem anomenar socialistes utòpics- i s'ha permès la llicència de dir, com si fos un dirigent del PP, que "si volien canviar aquestes normes, ho havien d'haver fet mentre governaven". Au, ja la tens.
2a negació: ha dit que no a l'IBI eclesiàstic perquè s'hauria de canviar el concordat amb el Vaticà de l'any 1979, que sembla que sigui com la carta magna de la Constitució Espanyola, que de tan indissoluble i tant consens com va tenir en el seu moment no es pogués canviar mai, llevat, és clar, que els obligui Europa i calgui fer una reforma laboral. Llavors sí que es pot tocar. Aquesta és la sobirania nacional que té Espanya envers el Vaticà?
3a negació: aquesta no l'ha dit però de ben segur que la pensat, i és que si Ros apliqués aquest tribut a l'església a Lleida, tenint en compte que és la capital que té l'IBI més car de tot Espanya, la diòcesi potser acabaria arruïnada i hauria de vendre patrimoni. Això Déu nostre senyor no li perdonaria mai a l'alcalde, pobret.
Etiamsi omnes, ego non, Àngel. I A l'instant, va cantar el gall (Mateu 26,74).
