Finalment Àngel Ros ha fet públic el que tothom a Lleida ja sabia des de feia temps: que vol liderar el PSC.
Ros ho anunciava curiosament en l'estrena del nou programa de Josep Cuní a 8tv "8 al dia", esguerrant l'exclusiva d'alguns mitjans de comunicació més o menys afins a la causa socialista.
No obstant això, sorprèn com han reaccionat els periodistes i contertulians catalans a aquesta notícia. Els primers s'han interessat més per saber quin sector representa i amb quins noms propis i suports compta, i els segons han parlat de conceptes com seny, valentia i decisió.
És notòria la desconeixença que tenen de l'alcalde de Lleida tots aquests comunicadors que només parlen d'allò que succeeix a Barcelona i rodalies. Només així s'entén que parlin en aquests termes i avalin el seu lideratge en funció d'una majoria absoluta revalidada en les darreres eleccions municipals.
I, mentrestant, s'enreden en debats estèrils sobre què és i cap on va el progressisme i el catalanisme dels socialistes.
1
És una llàstima que en cap moment s'hagi parlat de la gestió d'Àngel Ros com alcalde, i més concretament, de la seva gestió econòmica. L'única crítica, i lleugera, que s'ha pogut escoltar és sobre la seva condició de catòlic practicant de missa diària i la prohibició de la burca, i aquestes referències, en el context actual de crisi econòmica global, importa un rave als ciutadans.
Per què ningú ha aprofitat l'avinentesa per preguntar-li a Àngel Ros sobre el deute real de la ciutat de Lleida al que ha arribat durant el seu mandat? Una factura de 130 milions d'euros (reconeguts, perquè en son més) no és motiu suficient per recriminar alguna cosa? És aquest el líder que els socialistes esperen que governi la Generalitat?
És molt fàcil guanyar unes eleccions per majoria absoluta quan es construeixen sense cap control una quantitat indecent d'infraestructures de dubtosa viabilitat econòmica. Així els votants acaben votant un alcalde que "ha fet moltes coses", però el que no saben és el forat que deixa aquest festival de la despesa.
Això és seny? Cada cop més gent a Lleida fa dies que d'això en diu populisme. Populisme de prohibir la burca i el nicab no pas per convicció d'afrontar un problema, sinó per ser el primer alcalde en fer-ho i així sortir a totes les televisions. Passa el mateix amb els debats de Lleida TV, on tots els convidats es barallen per veure qui pot adular més i millor l'alcalde. I ara, amb l'eufòria d'ésser el flamant primer convidat del nou programa de Josep Cuní, fa aquest anunci gratuït que li ha garantit ser portada a tots els diaris catalans l'endemà.
Però amb el fervor d'aquest protagonisme mediàtic Àngel Ros s'ha creat ell sol un problema, perquè va dir que
compliria el seu mandat com alcalde. Si, per estrany que sembli, acaba sent escollit primer secretari general del PSC, es fa molt difícil pensar que pugui compatibilitzar ambdós càrrecs tant alegrement. No es descabellat, aleshores, imaginar que opti per plegar de l'alcaldia (perquè el partit li ho demana) i, seguint els costums que tenen els socialistes quan es tracta d'un ajuntament, deixar un hereu (o una pubilla) amb tots els instruments governamentals per auto-promocionar-se i assegurar-se guanyar de nou les eleccions.
Curiós candidat en Ros. Si guanya les primàries començarà incomplint allò que va dir, per exemple, als lleidatans.
1 El progressisme fa anys que és un concepte d'autocomplaença d'ells, que són els que progressen realment, i el catalanisme és un sofisma per fer creure a la ciutadania catalana que són quelcom diferent al PSOE, quan a Madrid sempre acaben acatant la disciplina de vot.
