Ros, en blanc

Imatge extreta de la piulada que ha fet @angelrosdomingo

L'esperat referèndum procés participatiu sobre Catalunya ha tingut lloc, finalment, aquest passat 9 de novembre i ha portat a l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha fer un gest poc esperat: ha anat a votar. I ha votat en blanc.
En primer lloc, rebi la felicitació per haver-ho fet, amb independència del sentit del seu vot. Realitzant aquesta acció ha incomplert la providència dictada pel Tribunal Constitucional sobre la suspensió dels "los actos impugnados [...] así como las restantes actuaciones de preparación de dicha consulta o vinculadas a ella".
Per com anava al matí el Twitter entre el que piulava l'alcalde i les respostes que rebia, sembla que aquesta xarxa social l'ha empès a desobeir la legalitat vigent. Ara bé, posats a ser inconstitucionals, millor no desaprofitar l'ocasió per fer allò que sap fer bé: sortir a la foto i fer declaracions entre imaginàries i enganyoses.
Comença el discurs parlant en nom del partit, i ja l'han matisat, per una banda, alguns regidors socialistes, i, per l'altra, els resultats de l'opció que ha votat, un 0,56% del total de vots. Afirma també que "no és la Consulta ni el Referèndum que volíem els socialistes" però oblida que el partit al qual està federat, el PSOE, ha dit clarament que no aprovarà mai cap consulta ni referèndum sobre la independència de Catalunya. Per tant, la crida que fa al diàleg i al pacte l'hauria de revisar abans amb el seu propi partit. El federalisme tantes vegades reivindicat, almenys, a Espanya, no va més enllà dels mítings socialistes, i recorda sospitosament a l'"apoyaré" de Zapatero, amb l'afegit que fins i tot podria recórrer i ser inconstitucional, un cop més. Ja no vindria d'una nova impugnació.
Ara bé, Àngel Ros podria haver-se sincerat i enlloc de parlar de les "aspiracions dels catalans i les catalanes" podria explicar les seves aspiracions personals. L'important, per Ros, és mantenir la seva quota de poder tant com sigui possible, costi el que costi. Per això, ni vota Sí ni No ni tot el contrari, sinó que fa un "postureig" de cara a la galeria amb l'esperança d'acontentar a tothom. D'això se'n diu "fer la puta i la Ramoneta" i pot ser que li doni resultat a l'hora d'aparèixer en més mitjans i concedir més entrevistes per donar més titulars, però no enganyarà als 30.977 votants que ha optat pel doble Sí a la ciutat de Lleida, més del que treia Siurana en la seva bona època.

La incoherència d'Àngel Ros, el crític més populista

L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, plega. Però abans de començar les celebracions, cal ser prudents: només plega de la cadira al Parlament de Catalunya.
El diputat de províncies del PSC, l'únic representant socialista de la seva demarcació, desconegut i menystingut per l'aparell del Baix Llobregat, va anunciar ahir, 15 de gener de 2014, la seva renúncia a l'escó pel qual va fer campanya pròpia —amb el logotip de partit ben petit, per cert— fa només dos anys.
Entre els actes del Tricentenari i aquesta notícia, l'ego de Ros deu d'estar pels núvols. Mitjans de comunicació de tot arreu li apropen el micro per obtenir les primeres paraules i la seva imatge, de fons, surt en anàlisis de periodistes i tertulians, els quals demostren, amb les seves valoracions, tenir una visió força esbiaixada d'aquest personatge.
El Twitter de Ros, gestionat pel seu gendre i cap de gabinet —elegit a dit— de l'alcalde de Lleida, tampoc ajuda gaire. S'està parlant de conceptes tan falsos en la persona de Ros com són "coherència", "principis" o fins i tot la reivindicació del "PSC de la transició" o el descobriment d'un nou líder.
Més enllà de l'auto-campanya de màrqueting habitual, Ros fa un moviment estratègic de cara a rellançar la seva figura. Deixa als crítics a la seva sort i marxa, d'una manera covarda, d'aquell Parlament pel què sospirava ser-ne algun dia president. Tot per no haver de votar no —malgrat estar-hi d'acord— i no ser expulsat del partit. És el mateix partit que li donarà suport per desídia i del qual Ros en traurà tot el fruit possible per perpetuar la seva hegemonia a Lleida i escalfar quatre anys més el seu tron particular.
No obstant això, la fonoteca no entén de demagògia. Ros va dir que no es tornaria a presentar a l'alcaldia si no li demanava "molt expressament" el seu partit i la ciutadania. Tenim ganes d'escoltar el discurs de salvador de la pàtria ilergeta que Ros s'inventarà per presentar-se de nou. I si no es presenta, aplaudirem la seva coherència ara defensada per afins i periodistes mal informats.

L'informatiu del Migdia. Lleida.
Catalunya Informació. 9 de gener de 2012