dijous, 30 de juny del 2011

El pare de la nòvia

Ara que arriba l'estiu iniciem el cicle de Cinema de Frescos amb el títol:
EL PARE DE LA NÒVIA
La història d'un alcalde que assegura el futur d'una filla col·locant al gendre a l'Ajuntament. Què no faria un pare per una filla?

Oferta pels Amics de la Lletja: Amb cada entrada, una invitació per a la boda de la filla de l'alcalde.

dimarts, 28 de juny del 2011

La plaça de Ricard Viñes, de populista a popular

@Herminia Sirvent
Encara no fa ni un any que l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, en el seu enèsim projecte de remodelació de la ciutat, inaugurava, tot cofoi i radiant, la nova plaça de Ricard Viñes.
La notícia publicada al web de l'Ajuntament de Lleida és, si més no, curiosa. Més enllà de les faltes ortogràfiques, gramaticals i una desmesurada lloança de les virtuts de l'obra, omet uns quants detalls importants.
En primer lloc, el cost de l'obra: 3.500.000 € (582.351.000 pessetes senyora!) és una despesa totalment discutible si tenim en compte que va començar a construir-se quan la crisi ja havia començat.1
En segon lloc, perquè en cap moment es menciona el que va suposar 18 mesos d'obres per tot els veïns i comerciants del barri. Cal sumar-hi els problemes de trànsit que han afectat, afecten i afectaran la mobilitat pel centre de Lleida, donat que la suposada disminució de vehicles per la zona ha repercutit en l'augment d'altres vies, com ara el Passeig de Ronda i els carrers que desembocaven a la cruïlla de Balmes, Rovira Roure i Prat de la Riba, que ara es dediquen a donar voltes pels carrers Vallcalent i Magí Morera, per mencionar dos exemples flagrants.
Respecte al pàrquing no es menciona que el desnivell de les rampes que hi donen accés excedeix el màxim permès legalment i, a més, esdevé un repte per tots aquells usuaris que han de mantenir el cotxe aturat quan es troben un semàfor vermell just acabar la rampa.
També trobem a faltar aquella estàtua que hi havia abans, que es va dir que es mantindria i que era el vertader símbol de la plaça, no pas els quatre tòtems que hi ha ara. Tot això unit a un disseny de gust dubtós, amb uns bancs força incòmodes i una gespa, escassa, amb tendència a inundar-se sovint i que condiciona les terrasses dels bars.
@Segre.com
Feta aquesta reflexió, el senyor Àngel Ros no deu estar tan content amb la plaça que va inaugurar en el seu moment ara que s'ha convertit en el símbol i punt neuràlgic dels indignats i acampats lleidatans.
La premsa catalana ha parlat molt més d'aquesta plaça arran de l'#acampadalleida i del desallotjament dels mossos d'esquadra (ordenat per Felip Puig i demanat per Àngel Ros, que ningú ho oblidi) que no pas quan va inaugurar-se. Aquesta és la imatge que quedarà en l'imaginari col·lectiu dels lleidatans i dels joves d'altres indrets que hagin seguit tot aquest moviment.
A més, amb el nou disseny de la plaça, resulta que és molt més fàcil per qualsevol manifestació aïllar tot el centre de Lleida. Abans calia tallar fins a cinc vies d'accés per col·lapsar-lo. Ara, en canvi, només cal ocupar de gent tota la nova rotonda i es condiciona notablement tot el trànsit entre l'inici de Rambla d'Aragó i la cruïlla de Rovira Roure amb el Passeig de Ronda, perquè no hi ha cap alternativa al voltant que pugui absorbir el volum de trànsit que normalment circula per aquest tram.
Mala peça al teler per al populisme de l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, que veurà com a partir d'ara totes les reivindicacions, justes o no, acabaran passant per la plaça on amb tant goig parlava "d’una ciutat que progressa, que respecta i recorda el seu passat, però mira amb optimisme cap al seu futur".

1 Font: http://www.metalocus.es/content/es/blog/plaza-ricard-viñes

dimarts, 21 de juny del 2011

Martita Perón

Nou musical a la Lletja: Martita Perón.
La història d'un matrimoni de poder que tot ho comprava amb obres, diners i populisme.

Oferta pels Amics de la Lletja: entrada gratuïta i descomptes en el disc compacte de la banda sonora:  "No te'n fotis més de mi, Lleida!"

Aigua que torna directament al clavagueram


L'aigua del reg dels arbres brolla i brolla. L'alcalde Ros sembla que no està avesat al petit urbanisme. Ell i les seves 14 crosses només mostren interès pel urbanisme que és pot inaugurar.
Les lleidatanes i lleidatans també volem estalviar aigua.

dilluns, 20 de juny del 2011

Ressaca del #19J

La manifestació pacífica d'aquest 19 de juny de 2011 a la ciutat de Lleida ens ha deixat un bon regust de boca. Alguns diuen que eren quatre rastaflautes i d'altres que eren desenes de milers de persones, però tothom s'ha posat d'acord en una cosa: hi eren i segueixen sent-hi.
Les primeres acusacions són certes, en part. És evident que dins d'aquest moviment hi ha comunistes, oportunistes, utòpics, anarquistes i altra gent antisistema que estaria allí encara que fos per anar en contra del preu del cogombre (tant de moda darrerament), però no deixen de ser una minoria més dins de la pluralitat d'idees i tendències que conflueixen fins i tot en una ciutat de la mida de Lleida.
Tots estan indignats, però cadascú posa èmfasi en allò que li toca de més a prop. És així com es troben els que defensen un canvi de la política d'immigració, en un castellà força estrany, al costat dels que desterren el capitalisme per sistema i com a sistema, per exemple. I encara més gent cridant diferents consignes i al mateix temps, creant una remor difícilment comprensible però que en el fons és molt clara: ja n'estan fins els... nassos d'aquells que manen, d'aquells que fan veure que manen i d'aquells manen sense que ningú els vegi ni els controli, i d'aquells que diuen que els representen i en el fons l'únic que fan es representar-se a ells mateixos. Que sàpiguen tots aquests individus que mentre no canviï alguna cosa de forma substancial hi haurà indignats que no pararan de sortir al carrer i manifestar-se.
Als Amics de la Lletja ens ha interessat més la queixa local. Malgrat l'èxit indiscutible i global del "no hi ha pa per a tant xoriço" hem descobert petites perles enmig dels indignats que recorrien els carrers de Lleida. Perquè aquí també tenim milers de motius per manifestar-nos en contra del que estan fent amb els nostres diners, els d'avui i els de demà, i que marquen la "garantia de futur" que ens han intentat colar. No pot ser que l'alcalde de Lleida Àngel Ros cobri més de 80.000€ anuals (13 milions de pessetes, senyora!) en un ajuntament amb un deute de més de 130 milions d'euros i amb les retallades que ja han començat i que continuaran. Són diners públics i en conseqüència cal fer-ne un ús més social i més just que no pas autocomplaent.
Són, aquestes darreres, reflexions compartides en una petita assemblea organitzada espontàniament amb dues senyores jubilades que van animar-nos la cloenda de la jornada de protesta a la plaça Ricard Vinyes i a qui estem molt agraïts d'haver pogut intercanviar punts de vista.

Els lleidatans cridant contra la Urbana


Indignació amb la guàrdia pretoriana del nostrat alcalde AngelRostèrix.

diumenge, 19 de juny del 2011

Els Amics de la Lletja tenim opinió

Hi ha gent que diu que no tenim propostes. Sí que en tenim. Tenim propostes i sabem criticar constructivament. Tenim la sort de no rebre un euro de l'ajuntament (ni el volem), per tant, tenim llibertat de pensament. De moment, a la manifestació.

diumenge, 12 de juny del 2011

¡Qué me voy a Barna, Pepe!

La FilmoLletja presenta aquesta pel·lícula protagonitzada per Ángel Ros i amb l'actuació estelar del desaparegut José Montilla.
Un alcalde que, avorrit el seu oasi socialista lleidatà, decideix emprendre l'aventura de la Generalitat per veure món i fer-se un nom més enllà del Polònia.
 

Oferta pels Amics de la Lletja: un parell de COGOMBRES en comprar una entrada.

Tuno Negro

Sessió golfa a la Filmolletja... el tuno negro... perquè rojo fa dies que van deixar de ser-ho :D

divendres, 10 de juny del 2011

La gran familia

Un clàssic del cinema espanyol del s. XX.
Protagonitzada per Ros, Camps, Presseguer, Mestres, Mínguez i 10 més. Una gran família integrada per 15 persones que gaudien de molts privilegis i seguien despilfarrant a costa de totes les lleidatanes i lleidatans.

divendres, 3 de juny del 2011

Todo sobre mis obras

Dins del cicle de cinema espanyol, la FilmoLletja presenta Todo sobre mis obras.
Gran pel·lícula i millor actor.

Oferta pels Amics de la Lletja: 10% menys d'incomoditat a les rotondes.