La manifestació pacífica d'aquest 19 de juny de 2011 a la ciutat de Lleida ens ha deixat un bon regust de boca. Alguns diuen que eren quatre rastaflautes i d'altres que eren desenes de milers de persones, però tothom s'ha posat d'acord en una cosa: hi eren i segueixen sent-hi.
Les primeres acusacions són certes, en part. És evident que dins d'aquest moviment hi ha comunistes, oportunistes, utòpics, anarquistes i altra gent antisistema que estaria allí encara que fos per anar en contra del preu del cogombre (tant de moda darrerament), però no deixen de ser una minoria més dins de la pluralitat d'idees i tendències que conflueixen fins i tot en una ciutat de la mida de Lleida.
Tots estan indignats, però cadascú posa èmfasi en allò que li toca de més a prop. És així com es troben els que defensen un canvi de la política d'immigració, en un castellà força estrany, al costat dels que desterren el capitalisme per sistema i com a sistema, per exemple. I encara més gent cridant diferents consignes i al mateix temps, creant una remor difícilment comprensible però que en el fons és molt clara: ja n'estan fins els... nassos d'aquells que manen, d'aquells que fan veure que manen i d'aquells manen sense que ningú els vegi ni els controli, i d'aquells que diuen que els representen i en el fons l'únic que fan es representar-se a ells mateixos. Que sàpiguen tots aquests individus que mentre no canviï alguna cosa de forma substancial hi haurà indignats que no pararan de sortir al carrer i manifestar-se.
Als Amics de la Lletja ens ha interessat més la queixa local. Malgrat l'èxit indiscutible i global del "no hi ha pa per a tant xoriço" hem descobert petites perles enmig dels indignats que recorrien els carrers de Lleida. Perquè aquí també tenim milers de motius per manifestar-nos en contra del que estan fent amb els nostres diners, els d'avui i els de demà, i que marquen la "garantia de futur" que ens han intentat colar. No pot ser que l'alcalde de Lleida Àngel Ros cobri més de 80.000€ anuals (13 milions de pessetes, senyora!) en un ajuntament amb un deute de més de 130 milions d'euros i amb les retallades que ja han començat i que continuaran. Són diners públics i en conseqüència cal fer-ne un ús més social i més just que no pas autocomplaent.
Són, aquestes darreres, reflexions compartides en una petita assemblea organitzada espontàniament amb dues senyores jubilades que van animar-nos la cloenda de la jornada de protesta a la plaça Ricard Vinyes i a qui estem molt agraïts d'haver pogut intercanviar punts de vista.
Cartells
Fa 6 anys
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada