No m'agrada tampoc que es pressuposi "misèria femenina" en totes les dones, mirant-les com si fossin víctimes permanents, indefenses, infantilitzades, necessitades de guia i tutoria.
A l'últim, una altra de les coses que tampoc m'agrada és que la gent que treballa per resoldre els problemes amb els quals sí que conviuen algunes dones no tinguin un coneixement mínimament profund sobre aquestes realitats.
En el cas del tema que ens ocupa, la prohibició de l'ús del burca en espais públics, es dóna la intersecció d'aquestes tres actituds respecte a les dones.
Per un cantó, se'ns transforma en objectes amb què confeccionar una campanya publicitària, l'objectiu de la qual és maximitzar el nombre de vots possibles a favor. La defensa dels drets i llibertats de les dones es converteixen en el seu principal argument publicitari.
Aquesta defensa es sosté, per això, en la vulneració d'aquests drets i llibertats esmentats abans, perquè pressuposa superioritat amb respecte les dones, i si aquestes són immigrants, el sentiment de superioritat s'aguditza. El discurs explícit és una apologia d'igualtat entre els sexes, però el discurs ocult, la base, el conforma la creença que les dones són sers dèbils, incultes, mancats de consciència i de sentit comú que clamen per ser rescatades per algú que sàpiga com i cap on cal encaminar les seves vides.
El discurs que sosté la prohibició de l'ús del burca en espais públics no fa visibles les dones, no els hi dóna la paraula, sinó que tornar a parlar per elles i les obliga a fer el que creuen que per elles és el millor.
Sense qüestionar si en l'ús del burca hi ha una ideologia de gènere que sustenta la dominació de les dones, em pregunto si, en l'actitud paternalista de prohibir-ne el seu ús "pel seu bé", no s'amaga la mateixa ideologia patriarcal que autoritza a uns pocs a decidir, per totes, com hem de viure les dones.
La manca de coneixement, segurament motivada per una manca d'interès real per aquesta problemàtica en concret i per les dones en general, porta a la classe política a adoptar mesures que, en lloc d'ampliar espais de llibertat per les dones, els retalla.
No cal esforçar-se massa per concloure que, si a les dones que es veuen obligades a emprar el burca per una opressió real exercida sobre elles, són obligades ara a deixar d'emprar-lo en espais públics, el resultat no serà deixar d'emprar el burca, sinó deixar d'utilitzar els espais públics.
Nefasta política que, en el nom de la causa de les dones, aconsegueix augmentar la seva invisibilitat.
