Ros ha guanyat les eleccions municipals de 2015 a l'ajuntament de Lleida. Ho ha fet superant totes les enquestes que tant partidaris com el Segre com altres agències objectives pronosticaven. Ni 13, ni 11, ni 9... Ros ha aconseguit només 8 regidors1. El PSC, partit on pertany Ros encara que amagui les sigles, ha estat certament la llista més votada. Però aquesta vegada, la seva victòria és tan minsa que sap a derrota. 8 de 27 és menys d'una tercera part de l'ajuntament i el que és més important, és el final de la majoria absoluta que hem patit durant aquests darrers anys i que ha portat a un culte desmesurat a la persona de Ros i un festival de la despesa que els lleidatans trigarem molt temps a pagar.
Els resultats de la nit electoral del 24 de maig són una ocasió excepcional per la nova oposició entrant al ple. Una oposició fragmentada per diferències en alguns casos mínimes, però que han esdevingut irreconciliables. Esperem que amb la nova composició, on ara sí, tots hi són presents2, es posin de manera immediata unes sèrie de qüestions que urgeixen i que durant molt temps s'han reivindicat des d'aquí:
· 1r: AUDITORIA, en majúscules. Com a oposició de 19 regidors no heu de demanar, heu d'exigir obrir tots els calaixos i contrastar cada factura i cada despesa irregular. La fiscalia anti-corrupció no ha entrat perquè sí, i ho sabeu. Ara és l'hora que surti a la llum tot el que s'ha gastat i que la ciutadania sàpiga a quant puja el deute, TOT EL DEUTE. Serà una xifra dolorosa, però cal tocar fons per començar de nou.
· 2n: Atureu els projectes faraònics, deixeu-vos estar de parcs temàtics de barrufets. No calen més ponts, ni més edificis de grans dimensions, ni grans reformes de carrers o avingudes. I el que no cal de cap de les maneres, és anar d'inauguració en inauguració donant coca i xocolata als jubilats que busquen menjar gratis.
· 3r: Renegociar contractes obscurs. Arnó, Sorigué, consorcis... tot aquest clientelisme, si bé legalment és difícil d'erradicar, cal buscar la fórmula que eviti el menor saqueig possible a les arques públiques.
· 4t: Llibertat de premsa. No volem mitjans de comunicació on la mateixa persona surti cada dia, ja sigui parlant o en una dotzena de fotografies. El culte a la persona s'ha d'acabar perquè Lleida no és propietat de ningú, només dels seus habitants. I aquests habitants han votat, i han votat de moltes maneres diferents.
Són 4 propostes en les que us podeu posar d'acord, després ja vindrà si gireu a l'esquerra o a la dreta. Teniu quatre anys però, si la cagueu, tornarem a tenir majoria absoluta del PSC, ja sigui amb Ros amb algun succedani que espera amagat a que caigui per substituir-lo i fer el mateix, o pitjor.
1 Ens hagués agradat escriure la columna lletja abans però ja se sap que, de vegades, un excés de cava porta a reflexions espontànies mai prou ben mesurades. Per això tenim el twitter.
2 Ho sentim Baches, però posar el teu capital humà en mans d'un partit que té un deute escandalós amb "la Caixa" que encercla no era el que esperàvem de tu. Sabem que no és culpa teva, ja coneixem els d'Iniciativa.
2 comentaris:
Quasi d'acord amb tot, excepte amb lo del temps que trigarem en pagar la despesa. Si de veritat volem tornar a anivellar la societat, ens hem de plantejar molt molt seriosament, si hem de pagar aquestes despeses que alguns han contret amb els amiguets. Es un secret a crits les mesures recaptadores desplegades per diferents "autoritats" ja sigui en forma de parkimetre, radar o qualsevol altra. Ara apareixeran aquells il·lusos ciutadans que defensaran erroneament que els radars fan disminiur la velocitat i per tant evitar accidents, desperteu, feu numeros del cost i premi d'aquests falsos "messies". Som una generació que ha rebut una herència dels pares dels nostres pares, que ens ha esclavitzat i em de preguntar-nos molt seriosament si es l'herència que volem tornar a passar als nostres fills. Això es una roda que el temps no fa més si no que accelerar-la, i es tard per frenar-la, només podem desmantellar-la, i això implica una desobediència dolgui a qui dolgui, tranquils que el mon no s'ensorrarà.
Bones propostes! També es podria demanar la dimissió i el relleu del Ros. Ros, toca el dos!
Publica un comentari a l'entrada