Estimes la cadira, no pas Lleida (lleidaalminut.com)

L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, li ha agafat el gust en això de presentar-se a les eleccions, ja sigui a les municipals o a les autonòmiques. És una excusa perfecta per sortir cada dia als mitjans de comunicació menjant canapès, visitant fàbriques, petonejant criatures indefenses i cridant consignes arcaiques des de púlpits casualment muntats per l'ocasió -com fan tots els partits polítics- tot plegat pagat amb els impostos dels contribuents.
La campanya de Ros no decep cap dels seus fidels perquè no és gens original. Analitzant-la per sobre tenim, en primer lloc, un logotip molt petit en comparació amb el nom de Ros, fruit del personalisme del nostre alcalde, però per molt que ho vulgui amagar, Ros es presenta sota un partit que és el mateix que Navarro i Rubalcaba. En segon terme el lema "estimem les terres de Lleida" no ve a dir absolutament res: què estima Ros? El sou de més 80.000 € anuals que s'ha posat a sí mateix gràcies a la majoria absoluta? La disposició de fons públics per fer viatges en cotxe oficial a Barcelona per promocionar-se? Això sí que és amor! Finalment els ja tradicionals compromisos amb la ciutadania, on Ros segueix sense mullar-se en res i fa servir verbs mítics de les seves campanyes anteriors com "vetllarem", "prioritzarem", "impulsarem", "millorarem"... però cap acció concreta, no fos cas que se n'incomplís algun.
El que ha oblidat Ros és que comença aquesta campanya electoral enganyant la ciutadania, perquè presentar-se a les autonòmiques no és dedicar-se en exclusiva a l'Ajuntament, que prou feina suposa, tal com es va comprometre. Segurament estar dins el parlament quan Navarro sofreixi la davallada que totes les enquestes li pronostiquen li donarà l'oportunitat tan desitjada d'erigir-se com el nou líder i salvador dels socialistes catalans, que és l'objectiu pel qual Ros es presenta a aquestes eleccions realment.
Els de màrqueting del partit, no obstant això, li han jugat una mala passada: als cartells que han penjat per les terres de Lleida Navarro apareix sobre un fons blanc i clar, però la fotografia de Ros resulta força enfosquida. Un futur negre? Fixeu-vos-hi i traieu les vostres conclusions.