En els darrers dies de campanya electoral el lector haurà rebut a casa una propaganda particular. El lector s’haurà adonat que segueix el mateix format que la que reberen uns dies abans de Plataforma per Catalunya; petit plàstic de cel·lofana per deixar veure el missatge clar. Un missatge clar que no és altre que la cara de l’alcalde de Lleida amb el seu nom. El lector pensa –a hores d’ara encara hi ha algú que no conegui aquest home que està abonat a la foto i la costellada-, agafa la carta i la comença a mirar. L’agafa amb recels; coneixedor dels mals presagis i les mentides que l’acompanyaran però que, de ben segur, l’alcalde sabrà ornamentar amb filigranes per fer creure el que no és. L’agafa i s’arma de valor. Sap de
sobres que per llegar segons què cal estar ben despert. La lectura sembla a
priori àgil. Els continguts destacables estan en negreta. Nou marc de relacions amb Espanya. Quin, el que defensava fa dos dies l’alcalde de Cornellà i pes pesant del PSc? Millorar la situació econòmica. Com? Quines receptes pot aplicar l’alcalde que més ha endeutat la ciutat. El lector reflexiona i comprova que en els darrers 8 anys ha pagat l’IBI de categoria 1 i el carrer té uns sots de vergonya. Ah clar, el lector aleshores s’adona que en 8 anys paga un 83% més.
Generi ocupació. El lector pensa, quina, la dels plans ocupacionals fomentats per l’ajuntament que dóna la feina a dit? La del seu gendre que ha acabat de cap de gabinet d'alcaldia. La del seu cosí Pere que és enginyer informàtic i treballa més hores que un rellotge per 800 euros al Parc de Gardeny?
Serveis públics de qualitat. El lector pensa amb la Berta, la seva filla de 2 anys. Ara els han incrementat la matrícula de l’escola bressol i 20 euros amb il·lusió per anar a la ludoteca. Fins ara la cuidava la tia Ramona, la germana del pare del lector, però va caure i no es pot moure gaire. I això que havien de fer un Centre de dia per la Gent Gran on el mercat de Cappont. Fantàstic per la tia Ramona que viu al Carrer del Bruc. Però el lector aleshores s’adona; que coi, si no tenien diners pels mobles. I de res servirà que facin un Museu d’Imagineria religiosa. La tia Ramona és molt devota però no es val, no podrà anar a passar-hi les tardes.
El lector comença a estar empipat. Continua la lectura.
Catalunya aspira a més. Desenvolupament nacional. Nova relació amb Espanya. Canviant la constitució i dret a decidir. El lector no s’ho pot creure. Encara recorda quan el dia 25 d’abril l’ajuntament encapçalat pel seu alcalde els va fer la vida impossible per celebrar la consulta del Dret a decidir. Recorda que a migdia es van quedar sense xarxa i que el regidor que participació no els feia ni cas. El lector estava entre els col·lectius que van organitzar aquella jornada. També recorda com el dia següent es va mofar de tots els que van votar.
Ens hi juguem molt en aquestes eleccions. Efectivament pensa el lector. Ens juguem tenir per uns anys més un alcalde que serà un verdader cadàver polític. No farà més que contribuir més en l’enfonsada. El lector coneix un munt d’amics del barri que aquestes sortides de to de l’alcalde les veuen poc assumibles per un que creu en Espanya. El lector és quan aleshores els hi diu que res, que tot és mentida, que el cor de l’alcalde pertany a Espanya però davant els esdeveniments, ell, astut com una guineu ja està treient el cap. Que es vegi que hi és.
Terres de Lleida, Pirineu i Aran. Què té a veure Aran amb Lleida? Per què una zona amb molta gent gran i dificultats de desplaçament ha de tenir com a centre neuràlgic Lleida quan viuen a 4 km de La Seu d’Urgell.
Hem transformat la ciutat. Què què? Hem endeutat la ciutat amb molta irresponsabilitat i creant coses pot rendibles per elles mateixes pensa el lector. Sí, mira per la finestra i allí davant la veu. La Llotja; el “mamotreto” que li ha pres la vista del riu.
Cos i ànima en defensa i promoció. Serà d’ell i dels seus interessos pensa el lector. El gendre, el xicot de la regidora que està allí, aquella altra a qui aviat donarem feina.
Alcalde de Lleida i cap de llista del PSC a les eleccions del Parlament de Catalunya acaba. Cap de llista. Això no n'era en Pere Navarro? pensa el lector. Mare meva, aquest home encara no s’ha assabentat que va perdre la batalla interna. El lector aleshores pensa; si només entra ell de diputat, assumirà el fracàs o dirà que tot va perfecte com sempre.
El lector no és ruc. El conjunt d'electores i electors tampoc. No perdem l’esperança.
Ah, per cert, el lector també ha trobat un error gramatical. No està de més que les paraules concordin.
L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, li ha agafat el gust en això de presentar-se a les eleccions, ja sigui a les municipals o a les autonòmiques. És una excusa perfecta per sortir cada dia als mitjans de comunicació menjant canapès, visitant fàbriques, petonejant criatures indefenses i cridant consignes arcaiques des de púlpits casualment muntats per l'ocasió -com fan tots els partits polítics- tot plegat pagat amb els impostos dels contribuents.
