Analitzant en profunditat el vídeo, la primera dada que apareix és el cost de l'aeroport: 100 milions d'euros (16.386.000.000 de pessetes, senyora!), uns 10 milions més del que els Amics de la Lletja van denunciar fa menys d'un any en el seu vídeo, pagats íntegrament per la Generalitat. Tot seguit, Évole es troba amb Xavier Fageda, que a més de professor de Política Econòmica de la UB, és autor del llibre "Aeroports i Poder", per tant, una persona autoritzada per donar la seva opinió i aportar xifres creïbles. Quines xifres dóna Fageda? Doncs que actualment hi ha quatre vols setmanals, amb subsidi. A més, s'està ampliant per acollir vols que no estan dins dels acords de Shengen. Fageda conclou que, per fer-lo rendible, l'aeroport hauria de tenir al voltant de mig milió de passatgers a l'any i que el cost de manteniment anual oscil·la entre el mig milió i el milió d'euros anual. Indignant.
Després de comptar els passatgers d'un vol (una escena impagable), Évole decideix trucar Ros. Una conversa telefònica, sens dubte, molt interessant. Atenció a les respostes de l'alcalde:
«Este aeropuerto, el lunes, martes, miércoles, no verá usted nadie nunca, para entendernos, eh. Coja toda la temporada de esquí, que son cuatro o cinco meses, y de viernes a domingo verá usted ahí colas.»
Cap problema, només cal preguntar als 20.000 usuaris que calcula Fageda que utilitzaran l'aeroport aquest any (s'enrecorda de les previsions que va fer vostè, senyor alcalde?).
A la pregunta per què l'aeroport ha passat de 16 a 4 vols setmanals? l'alcalde respon:
«Porque evidentemente las compañías de low-cost lo probaron, luego una de ellas, la más importante, pidió unas subvenciones que no se podían dar, porque hay que ser muy cuidadoso con el dinero público y no se podía aceptar lo que casi era un chantaje, se lo digo así de claro.»
Resulta curiós que Ros parli de tenir cura amb el diner públic quan precisament ell i el seu equip de govern han aconseguit que Lleida tingui un deute de més de 130 milions d'euros a finals del 2010 (això sense comptar el forat de l'EMU). Xantatges a part, malament anem si hem de subvencionar bitllets a les companyies aèries perquè es molestin a fer aterrar o enlairar algun avió per l'aeroport.
A la pregunta creu normal que les administracions públiques subvencionin el preu del bitllet a les companyies aèries? l'alcalde respon:
«Si una compañía aérea con una subvención aporta turistas, aporta negocio, puede haber una subvención.»
El problema és que ningú sap quin negoci ha portat l'aeroport a Lleida. Segur que algun esquiador ha vingut, encara que sigui per casualitat, però el negoci l'han fet Andorra i el Pirineu (forfet, restauració i allotjament, per exemple). Aquests ingressos van a parar a la ciutat, senyor alcalde?
 |
| La cara que li queda a Ros quan el follonero l'avisa que li passa al telèfon un usuari de l'aeroport. @laSexta |
«Sí, pero fíjese: ¿usted cree que un puente algún día será rentable? ¿Cien kilómetros de autopista lo serán? ¿O una estación de metro o una estación de tren? Es que el aeropuerto en si no ha de ser un negocio rentable. Una infrastructura genera riqueza porque genera actividad.»
Genial que Ros parli de ponts, perquè a Lleida estan molt de moda, sobretot si valen més de 9 milions d'euros. No s'equivoqui, senyor alcalde, una infraestructura NO genera riquesa perquè generi activitat: una infraestructura genera riquesa quan respon a una necessitat socialment reconeguda i a una activitat empresarial potencial prèviament estudiada. Potser sí que un aeroport no ha de ser rendible, però les pèrdues que pugui generar han de ser, com a mínim, sostenibles i assumibles per l'ens governamental que les gestioni.
A la pregunta de si pogués tornar enrera en el temps, tornaria a fer l'aeroport? l'alcalde respon:
«Sí, sin ninguna duda, sin ninguna duda.»
Lamentable. Abans d'acabar la conversa, Évole intenta, sense sort, posar-li al telèfon algun usuari o passatger de l'aeroport. Llàstima, ja no hi queda ningú.
3 comentaris:
Si estic d'acord amb una idea del discurs dels Amics és què en els temps que corren, i, mai més en el futur que nosaltres viurem, les infraestructures es poden pensar com bolets que per si mateixes generin activitat i riquesa en l’entorn..
En primer lloc, perquè la bombolla immobiliària s’ha desinflat i la màquina de créixer ha parat. No es recapten els ingents impostos que generava la construcció, i, el sector privat (endeutadíssim) tampoc inverteix i acompanya automàticament a les Administracions en la generació d’activitat al voltant de les macroinfraestructures públiques.
“una infraestructura genera riquesa quan respon a una necessitat socialment reconeguda i a una activitat empresarial potencial prèviament estudiada.”
Estic totalment d’acord amb aquest plantejament. I, crec també, que el poder polític s’ha dedicat massa a inaugurar coses, i, arrossegat interessadament per l’alegria inversora del sector privat, ha obtingut d’aquest creixement descontrolat, en primer lloc, beneficis socials (l’estat del benestar l’hem pagat amb això, tots en som còmplices). I , en segon lloc, redits electorals.
Això, ho han fet tots els polítics de tots els partits, era com funcionava el sistema.
Si alguna cossa positiva hem de treure de la crisis, què al meu parer més que crisis és un canvi, és què mai més es podrà tornar a generar riquesa d’aquesta manera.
Ara bé, totes les inversions públiques o privades comporten un risc. I, el risc és el mateix quan s’hipoteca una persona o quan ho fa un Ajuntament. Per molts estudis i prospeccions que facis, l’entorn es canviant, i has d’acabar fent una “aposta”. L’aposta que ha fet Lleida és molt elevada i arriscada. Però, s’ha vist recolzada per una majoria absoluta en les darreres eleccions. El Sr. Ros és un visionari i ara veurem si el seu projecte de Ciutat resisteix a la crua realitat. Esperem que si.
L’Alcalde diu una cossa ben certa: les infraestructures pagades amb dinar públic han de generar activitat com a primer requisit, i, la seva rendibilitat no pot ser mesurada només en termes econòmics. El problema és quan no generen activitat, llavors la rendibilitat econòmica passa a un primer pla, perquè hipoteques recursos que no et generen cap tipus de retorn. És innegable què Lleida té molta feina per a què tot el que s’ha fet funcioni. No es pot tornar enrere i desfer l’aposta.
No estic d’acord amb vosaltres en pensar en l’Aeroport com una qüestió única de la ciutat de Lleida. És propietat de la Generalitat i una qüestió estratègica de País.
Fixem-nos en l’evolució de l’Aeroport de Girona: va tardar 10 anys en començar a arrencar i avui en dia, tot i els problemes que té, mou 2,5 milions de passatgers.
Aquests passatgers van tots a visitar Girona? No. La majoria son turistes que busquen sol i platja. Però, tot i així, una bona part passen un dia visitant la ciutat i generen ingressos.
A més a més, si jo he anat a Girona a agafar un vol perquè era més barat que des de Barcelona. Per què, no podem oferir vols low cost que no hi siguin a Barcelona?
Per què no podem creure’ns que Lleida pot generar interès turístic? Tenim patrimoni digne de veure, cultura que mereix ser coneguda i oci suficient per a ser una Ciutat per passar-hi 1 o 2 dies.
Com bé dius Ignasi, tota inversió comporta un risc, però fins i tot el risc, tant en qualitat, com sobretot en quantitat, es pot mesurar. La inversió, per exemple, en el TAV Barcelona-Madrid també fou elevada, però les perspectives de rendibilitat i activitat social i empresarial eren prou encoratjadores com per tirar endavant el projecte (fins i tot en el cas que hagués sortit malament, ningú hagués dubtat que unir les dues ciutats més poblades d'Espanya era una mala idea). Comparar el deute de les famílies amb el deute públic és perillós i erroni, perquè les famílies responen amb els seus ingressos i patrimoni del deute contret i aquí resulta que els responsables de l'administració pública que han aprovat aquestes inversions desorbitades no estan assumint cap responsabilitat política. És més, en segueixen fent ostentació com una gran obra de progrés. Sobretot de progrés.
Sobre la qüestió estratègica de país, s'ha parlat a vegades de l'aeroport com una infraestructura per a l'equilibri territorial de Catalunya que pal·liava el greuge històric amb les terres de Ponent. En aquest sentit, hi havia altres priorats, igualment visibles i sensibles d'ésser inaugurades, que Lleida necessitava molt abans de l'aeroport. Fixa't en l'eix transversal, que fou construït amb certes reticències (perquè no passava per Barcelona) i de qualsevol manera, de pressa i corrents. Ara resulta que l'estan ampliant degut al volum de trànsit, molt superior al que havien estimat en un principi. I la xarxa de carreteres de les comarques de la plana i el Pirineu? L'equilibri territorial no se soluciona amb un aeroport amb quatre vols a ciutats europees, se soluciona amb infraestructures realment necessàries i demandades durant anys per la ciutadania que encara no han estat ateses.
L'exemple de Girona, o fins i tot Reus, no són comparables amb el de Lleida. En primer lloc perquè les seves zones turístiques properes no eren un actiu potencial sinó una realitat històrica (Lloret de Mar i la Costa Brava a Girona, Salou i Cambrils a Tarragona) i estan a menys de dues hores de l'aeroport. L'aeroport de Girona, amb més història, ha tingut una xifra de passatgers des dels anys 70 molt superior a la que pugui imaginar Lleida en els propers anys. Mentre que Girona l'any 1996 (gens susceptible de ser un any d'eufòria econòmica) van passar-hi més de 480.000 passatgers, les previsions per a Lleida-Alguaire eren de 50.000 passatgers pel 2010 i finalment se'n han registrat unes 60.000. Això és un èxit? No! Amb aquesta quantitat estimada ridícula s'hauria d'haver desestimat aquest projecte des d'un principi.
Per últim, estem d'acord en què Lleida pot generar un interès turístic. Hi ha molt més a visitar que la Seu Vella o l'Aplec del Cargol, però cal treballar-hi seriosament. Hi han projectes, com l'Arborètum, que s'han marginat, perquè la prioritat de l'Ajuntament ha estat, a part de l'aeroport i la Lletja, la remodelació de places per omplir-les d'asfalt i buidar-les d'arbres i bancs còmodes, tot plegat amb un disseny de gust dubtós.
Hem començat la casa per la teulada Ignasi, i el mal ja està fet.
Una curiositat? Vosaltres sabeu si l´Estat Andorrà ha ficat un duro en l´aeroport de Lleida? Ho dic perque pel que es veu porten passatgers nomes per a esquiar a Andorra ( no a Baqueira o Espot).
Publica un comentari a l'entrada