Esta casa es una ruina

Nova estrena a la FilmoLletja:

"Esta casa es una ruina"

Les peripècies de dues persones que han de fer mans i mànigues per arribar a final de mes.

Oferta pels Amics de la Lletja: vine a veure-la i obtindràs bonificacions per comprar bons de deute de la Paeria.

Garantia de futur... laboral?

A l'alcalde de Lleida, Àngel Ros¹, li agrada molt parlar de l'educació i la formació com a "garantia de futur". És curiós com s'entesta a repetir una i altra vegada aquest afegitó que, en essència, no vol dir absolutament res.
Si agafem la "garantia de futur" en sentit literal podem assegurar que futur ja està garantit, perquè el temps no depèn de ningú. Ara bé, si Ros ho diu en sentit metafòric, parlem-ne, perquè llavors vol dir que amb l'educació i la formació els lleidatans podran cobrir les seves necessitats econòmiques, laborals i socials. I a més, garantit.
Suposant que els lleidatans compleixen la seva part de tracte, què els ofereix Lleida per al seu futur? D'acord amb l'obra de govern de la Paeria dels darrers anys, s'ofereixen diverses sortides: una, la de treballador de la construcció, especialista en reformar places i carrers; una altra, la de pintor, sobretot en color blau; i una tercera, per exemple, en el gran PCiTAL², on els titulats treballen més hores de les estipulades en el seu contracte per poc més del salari mínim. Es podria incloure també la de pilot d'avió a Alguaire o la de taquiller/a de la Lletja, però les ofertes de feina que poden sortir són escasses. Aquestes feines, dignes totes elles, són de baixa qualificació -i per tant, menys remunerades- i no requereixen d'una formació com la que tenen titulats, graduats, llicenciats, enginyers o els que es dediquen a fer cursos o plans d'ocupació o tots aquestes històries que es van promovent.
La cosa no acaba aquí, perquè les noves idees de la Paeria passen per obrir un gran centre comercial a les Basses d'Alpicat. Així tots aquests lleidatans que s'han format durant tants anys podran treballar de dependents en petites botigues allunyades del centre urbà i faran la competència al petit comerç, tradicional i de proximitat, de la ciutat. Tant se val que la conselleria d'Empresa i Ocupació els negués la llicència -se'ls denuncia i ja està- o que empreses com IKEA ni tan sols contemplin Lleida com un emplaçament per obrir-hi un establiment. Tant se val perquè la idea és, un cop més, el populisme d'inaugurar una nova obra i vanagloriar-se d'haver creat un munt de llocs de treball.
És aquesta la seva garantia de futur, alcalde? Si el que es tracta és de crear ocupació, encara que sigui prioritzant quantitat enfront de qualitat, cal dir les coses pel seu nom, i no escriure discursos prefabricats plens de frases entusiastes però buides de contingut. Segurament, com que ni és tan mediàtic ni dóna vots, no interessa.

¹ O, en el seu defecte, el funcionari públic -pagat pel contribuent- que es dedica a escriure en nom d'ell.
² Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida.

Quan érem rics: l'Aeroport de Lleida-Alguaire

El passat diumenge 9 d'octubre el programa "Salvados" de Jordi Évole (més conegut com el follonero) va parlar de les grans infraestructures realitzades a Espanya durant els darrers anys abans de la crisi. Dins del programa (que va aconseguir ser Trending Topic al Twitter amb el hashtag #cuandoeramosricos) una part important va ser dedicada a l'Aeroport de Lleida-Alguaire. El que podia haver sigut un altre èxit del populisme mediàtic de l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, sembla que en aquest cas no ho serà tant, malgrat que, efectivament, ha sortit en una televisió estatal i ara molts espanyols ja saben qui és i a que es dedica.
Analitzant en profunditat el vídeo, la primera dada que apareix és el cost de l'aeroport: 100 milions d'euros (16.386.000.000 de pessetes, senyora!), uns 10 milions més del que els Amics de la Lletja van denunciar fa menys d'un any en el seu vídeo, pagats íntegrament per la Generalitat. Tot seguit, Évole es troba amb Xavier Fageda, que a més de professor de Política Econòmica de la UB, és autor del llibre "Aeroports i Poder", per tant, una persona autoritzada per donar la seva opinió i aportar xifres creïbles. Quines xifres dóna Fageda? Doncs que actualment hi ha quatre vols setmanals, amb subsidi. A més, s'està ampliant per acollir vols que no estan dins dels acords de Shengen. Fageda conclou que, per fer-lo rendible, l'aeroport hauria de tenir al voltant de mig milió de passatgers a l'any i que el cost de manteniment anual oscil·la entre el mig milió i el milió d'euros anual. Indignant.

Després de comptar els passatgers d'un vol (una escena impagable), Évole decideix trucar Ros. Una conversa telefònica, sens dubte, molt interessant. Atenció a les respostes de l'alcalde:

«Este aeropuerto, el lunes, martes, miércoles, no verá usted nadie nunca, para entendernos, eh. Coja toda la temporada de esquí, que son cuatro o cinco meses, y de viernes a domingo verá usted ahí colas.»
Cap problema, només cal preguntar als 20.000 usuaris que calcula Fageda que utilitzaran l'aeroport aquest any (s'enrecorda de les previsions que va fer vostè, senyor alcalde?).

A la pregunta per què l'aeroport ha passat de 16 a 4 vols setmanals? l'alcalde respon:
«Porque evidentemente las compañías de low-cost lo probaron, luego una de ellas, la más importante, pidió unas subvenciones que no se podían dar, porque hay que ser muy cuidadoso con el dinero público y no se podía aceptar lo que casi era un chantaje, se lo digo así de claro.»
Resulta curiós que Ros parli de tenir cura amb el diner públic quan precisament ell i el seu equip de govern han aconseguit que Lleida tingui un deute de més de 130 milions d'euros a finals del 2010 (això sense comptar el forat de l'EMU). Xantatges a part, malament anem si hem de subvencionar bitllets a les companyies aèries perquè es molestin a fer aterrar o enlairar algun avió per l'aeroport.

A la pregunta creu normal que les administracions públiques subvencionin el preu del bitllet a les companyies aèries? l'alcalde respon:
«Si una compañía aérea con una subvención aporta turistas, aporta negocio, puede haber una subvención.»
El problema és que ningú sap quin negoci ha portat l'aeroport a Lleida. Segur que algun esquiador ha vingut, encara que sigui per casualitat, però el negoci l'han fet Andorra i el Pirineu (forfet, restauració i allotjament, per exemple). Aquests ingressos van a parar a la ciutat, senyor alcalde?

La cara que li queda a Ros quan el follonero l'avisa que
li passa al telèfon un usuari de l'aeroport. @laSexta

A la pregunta de si una inversió de 100 milions d'euros en aquest aeroport algun dia serà rendible l'alcalde respon:
«Sí, pero fíjese: ¿usted cree que un puente algún día será rentable? ¿Cien kilómetros de autopista lo serán? ¿O una estación de metro o una estación de tren? Es que el aeropuerto en si no ha de ser un negocio rentable. Una infrastructura genera riqueza porque genera actividad.»
Genial que Ros parli de ponts, perquè a Lleida estan molt de moda, sobretot si valen més de 9 milions d'euros. No s'equivoqui, senyor alcalde, una infraestructura NO genera riquesa perquè generi activitat: una infraestructura genera riquesa quan respon a una necessitat socialment reconeguda i a una activitat empresarial potencial prèviament estudiada. Potser sí que un aeroport no ha de ser rendible, però les pèrdues que pugui generar han de ser, com a mínim, sostenibles i assumibles per l'ens governamental que les gestioni.

A la pregunta de si pogués tornar enrera en el temps, tornaria a fer l'aeroport? l'alcalde respon:
«Sí, sin ninguna duda, sin ninguna duda.»
Lamentable. Abans d'acabar la conversa, Évole intenta, sense sort, posar-li al telèfon algun usuari o passatger de l'aeroport. Llàstima, ja no hi queda ningú.